Ací va el meu primer videobook!

Després d'un treball de recopilació gens exhaustiu, de comprovar que quasi no tinc material per fer un video que compile els meus treballs en el camp de l'interpretació, després de vore que me fan falta fotos i de moltes coses més en contra, m'ha tingut tot igual i vos presente un intent de videobook. Supose que no se fara pesat de vore, bàsicament perque he posat musiqueta de fons i no dura ni dos minuts...ja,ja,ja.

"Si sabes decir Hello" supera les 200 còpies venudes

El curt documental en el que he participat activament "Si sabes decir Hello" i protagonitzat per Juan Miguel Meseguer, un jove de 18 anys amb síndrome de Down, ha venut més de 200 còpies en la seua primera edició. El 50% de la venda del curtmetratge ha sigut destinat per a Creu Roja Vila-real i en concret per a les activitats en les que participa el propi Juan Miguel. Per altra banda Creu Roja va ser l'encarregada d'organitzar, amb motiu de la commemoració del dia del síndrome de Down, una projecció el passat 21 de març en la Fundació Caixa Rural a la que va asistir Concha Llop, presidenta de l'associació que a més va recollir el taló en representació de Creu Roja Joventut.

Novembre mogudet!

Hola a tots i totes els que, alguna volta, moguts per l'avorriment, teniu uns segons que dedicarme en este blog. Este mes de novembre que ja s'acaba ha segut de lo més mogudet; algo que sens dubte es positiu i que no negue m'agradaria que es repetira sovint.D'entrada vam tindre que acabar el documental "Si sabes decir Hello", una proposta diferent, com el seu protagonista Juan Miguel. Un curt en el que Sergi va posar el millor que té: la seua ilusió i en el que jo tampoc vaig poder evitar posar el mateix. La Universitat va posar el material i altres col.laboradors ens van ajudar sense saber molt bé que anava a passar i perque ho feiem, ja que per no tindre no teniem ni guió, encara que per una raó molt simple, el nostre protagonista no admet cap tipus de planificació perque és sentzillament imprevisible.

L'estrena en el FESTIVAL INTERNACIONAL CINECULPABLE 2008 va ser un éxit, a la gent li va encantar, i als pocs que no els va agradar no els va agradar gens. Resultat: ningú es va quedar indiferent. Algo que qualsevol productor o realitzador vol aconseguir el dia de la seua estrena. Després, ja vindran més coses perque no oblidem que encara que no tinga guió "Si sabes decir Hello" si que te futur i si que tenim plans per a ell.
A banda del analisi que per a molts mereix el fet de que CINECULPABLE haja crescut de forma asimétrica e irregular en un extrany i cada volta més acusat transtorn bipolar entre el que es vol transmetre i el que realment es fa, aquest no deixa de ser el nostre principal espai audiovisual per retrobar-nos de forma masiva en el públic, en la raó de ser d'allò que fem, bé o mal, per plaer estètic o per qüestions divulgatives, per experimentar o per competir o simplement per tot a la vegada, pese a qui li pese.Per això cal seguir treballant per a que aquest festival continúe el seu camí i desenvolupe una personalitat, una manera de ser i de fer, que no es sino la suma d'allo que hem anat aprenent en la nostra vida.

Per altra banda m'agradaria donar les gràcies, a banda de a CINECULPABLE per haver-nos deixat estrenar "Si sabes decir Hello", a la Fundació Autor, pel premi otorgat al meu primer documental "LA TERRA PROMESA" y també al Festival de Cinema en València INQUIET que va tindre lloc este mateix mes i en el que he pogut intercanviar experiències i sobretot disfrutar del bon tracte d'un festival realment únic en tota la nostra geografía. A tots gràcies!.

Ibertalent 2008 i Cinema Jove plenen una setmana d'activitats i de projectes cinematogràfics

Hola de nou!: Hui vaig a deixar-vos amb una recopilació d'imatges de algunes de les coses que he fet en el passat i que dona lloc a un video de presentació, encara que molt breu, que vaig tindre que projectar en el últim Ibertalent que tingué lloc a València el 23, 24 i 25 de juny coincidint amb CINEMA JOVE. Allí vaig fer la meua primera exposició per a un futur llargmetratge junt a 28 jovens de tot el món. Encara que em vaig deixar moltes coses per dir i no vaig guanyar res, hi ha que assenyalar que la majoria de participants duien el projecte molt avançat i havien treballat l'exposició que jo vaig tindre la desgràcia de preparar en plena època d'exàmens. En qualsevol cas l'experiència va ser positiva principalment per les dos guionistes que vaig conèixer (Miriam i Ana), en les que en un futur espere poder fer algún guió conjuntament. També vaig descobrir que quan exposes un projecte per a un film es diu "PITCH"...que coses.

Espectacles a peu de carrer

Vila-real viu estos dies el seu 21 Festival Internacional de Teatre de Carrer, una mostra de diferents muntatges a peu de carrer i per primera volta en anys, fora dels actes festius de maig, iniciativa que ha estat aplaudida per molts perquè ofereix més possibilitats al públic d'acostar-se a aquest món. No obstant, jo encara pense que, sobre donar-li major entitat al espectacle el fet de reconduir-lo fora de festes, també perdem una seria alternativa al bou. Això si realment hi ha una intenció clara dels poders públics per construir una opció festiva que, poc a poc, puga fer ombra a un espectacle de masses que té com a ingredients principals la tortura i sofriment animal.

En qualsevol cas, des de l'emotiva estrena de l'obra GAITANA de Sergi González i Pau Ayet el passat dijous, hem vist durant estos dies obres de tot tipus pels carrers de la nostra ciutat i per a tots els públics. Una aposta per treure la cultura al carrer. Esperem que el centre del nostre poble (si algún dia acaben les obres de la Plaça Major) continue donant cabuda a celebracions d'aquest tipus i esdevinga, no només un espai per al comerç sinó també per al intercanvi sociocultural.

Crònica incompleta desde Cinestrat

Ací podeu veure una imatge desde la planta 18 de l'hotel Bali de Benidorm, on vaig estar amb motiu de la projecció de "La terra promesa" en la localitat veïna de Finestrat, dintre dels actes previstos en el II Festival Internacional de Cine Documental CINESTRAT 2008.La veritat es que veient la imatge no se sap molt bé que dir, ja que no esta massa clar si es un "skyline" atrevit i agresiu, o una partida de Tetris mal jugada. Això si, l'estancia va ser inoblidable i el bon tracte de l'organització (sempre una mica atabalada) també.

Entre les projeccions destaque Carbón: quemando el futuro (Burning the future) una aposta valenta en defensa de les energies renovables i de l' incompatibilitat de les necessitats energètiques actuals amb les energies tradicionals. Com a nota curiosa: la quantitat de anglesos que es poden veure en aquestes terres. Fins al punt de sentir-nos forasters per parlar Valencià e inclús Castellà en alguns casos.

Ahhh!!!! ignore que tenia la truita típica d'aquella part del País, però estava boníssima. Semblava com una extranya fusió de espinacs, xorís i una massa lleugera de blat i ou, en qualsevol cas un 10!!!!.

Entrevista Tele7 dijous 28 de febrer

Ací teniu un resum de 10 minuts de l'entrevista de 35 minuts que em van fer el dijous 28 de febrer d'aquest 2008 als estudis de Tele7 (Antiga Planavisió), concretament per al programa "Tot al set" que presenta Karen Safont. A més, el resum inclou 2 minuts d'altres dues entrevistes anteriors a Localia TV amb motiu de l'emissió de "L'ombra del passat" i de l'estrena a Vila-real de "Las tres vidas de Carla". He intentat penjar el video directament en esta web però m'ha donat molts problemes així que no he tingut més remei que penjarlo en Youtube. Espere que vos resulte d'interès, encara que reconec que massa, massa no en té, però almenys he fet un esforç per condensar-ho i que quede "resultona" la cosa...je,je,je.